Dime cómo te llamas y te diré de dónde vienes. La revolución antroponímica y sus posibilidades para el estudio de las migraciones medievales

Tell me your Name and I'll tell you where you come from. The anthroponimic Revolution and its Possibilities for the Study of Medieval Migrations

  • Núria Pacheco Catalán Universitat Autònoma de Barcelona, España – Universitat de Perpinyà Via Domitia, Francia https://orcid.org/0000-0002-5843-7083
Palabras clave: Revolución Antroponímica, antroponimia, apellidos, migraciones

Resumen

Entre los siglos XI y XII tuvo lugar la Revolución Antroponímica. Se trata de un proceso que se desarrolló a escala europea y transformó completamente la forma de designar a las personas: se pasó de un sistema de nombre único y stock onomástico amplio, a un conjunto de nombres más reducido y en el que se añadió un segundo elemento al nombre, el precursor de los apellidos. En este artículo se desarrolla un estado de la cuestión sobre las características y causas de la revolución antroponímica, a la vez que se analizan las posibilidades que ofrece la antroponimia para estudiar las migraciones medievales.

Descargas

La descarga de datos todavía no está disponible.

Citas

Beck, Patrice et al., «Nommer au Moyen Âge: du surnom au patronyme», en Brunet, G. et al. (eds.), Le patronyme. Histoire, anthropologie, société. Paris, CNRS Editions, 2001, pp. 13-38.

Beech, George et al., Personal Names Studies of Medieval Europe: Social Identity and Familial Structures. Kalamazoo, Medieval Institute Publications, Western Michigan University, 2002.

Bennett, Michael, «Spiritual kinship and the baptismal name in traditional European society», en Frapell, L. (ed.), Principalities, Power and Estates: studies in medieval and early modern government and society, Adelaida, Adelaide University Union Press, 1979, pp. 1-13

Bennett, Michael, «Spiritual kinship and the baptismal name in traditional European society», en Postles, D. y Rosenthal, J. (eds.), Studies on the Persona Name in Later Medieval England and Wales. Michigan, Board of Trustees of Western Michigan University, 2006, pp. 115-146.

Biget, Jean-Louis, «L’évolution des noms de baptême en Languedoc au Moyen Âge (IXe-XIVe)». Cahiers de Fanjeaux, 17 (1982), pp. 297-341.

Bloch, Marc, «Noms de personne et histoire sociale». Annales d’ histoire économique et sociale, 4 (13) (1932), pp. 67-69.

Bolòs i Masclans, Jordi, Repertori d’antropònims catalans (RAC), 2 vols. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1994.

Bonnassie, Pierre, Catalunya mil anys enrera. Creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Catalunya, de mitjan segle X al final del segle XI, 2 vols. Barcelona, Edicions 62, 1979-1981.

Bourin, Monique, Genèse Médiévale de l’Anthroponymie Moderne. Tours, Publications de l’Université de Tours, 1990.

Bourin, Monique, Genèse Médiévale de l’Anthroponymie Moderne. Tome II-1 Persistances du nom unique. Le cas de la Bretagne. L’anthroponymie des clercs. Tours, Publications de l’Université de Tours, 1992.

Bourin, Monique y Chareille, Pascal, Genèse Médiévale de l’Anthroponymie Moderne. Tome II-2 Persistances du nom unique. Désignation et anthroponymie des femmes. Méthodes statistiques pour l’anthroponymie. Tours, Publications de l’Université de Tours, 1992.

Bourin, Monique, Genèse Médiévale de l’Anthroponymie Moderne. Tome II: I Enquêtes généalogiques et données prosopographiques. Tours, Publications de l’Université de Tours, 1995.

Bourin, Monique, Genèse Médiévale de l’Anthroponymie Moderne. Tome III: Fascicule de tableaux généalogiques. Tours, Publications de l’Université de Tours, 1995.

Bourin, Monique et al., L’Anthroponymie: document de l’ histoire sociale des mondes méditerranéens médiévaux: actes du colloque international organisé par l’École Française de Rome, avec le concours du GDR 955 du CNRS «Genèse médiévale de l’anthroponymie moderne», Rome, 6-8 octobre 1994. Roma, École Française de Rome, 1996.

Bourin, Monique, «France du Midi et France du Nord : deux systèmes anthroponymiques?», en Bourin, M. et al. (eds.), L’Anthroponymie: document de l’ histoire sociale des mondes méditerranéens médiévaux: actes du colloque international organisé par l’École Française de Rome, avec le concours du GDR 955 du CNRS «Genèse médiévale de l’anthroponymie moderne», Roma, 6-8 octobre 1994. Rome, École Française de Rome, 1996, pp. 179-202.

Bourin, Monique, «How Changes in Naming Reflect the Evolution of Familial Structures in Southern France, 950-1250», en Beech, G. et al., Personal Names Studies of Medieval Europe: Social Identity and Familial Structures. Kalamazoo, Medieval Institute Publications, Western Michigan University, 2002, pp. 3-15.

Bromberger, Christian, «Pour une analyse anthropologique des noms de personnes». Langages, 16 (66) (1982), pp. 103-124.

Catafau, Aymat, «Sur un usage original des Comtés nord-catalans médiévaux: des noms de villages comme noms de baptême masculins et féminins (XIIe-XVe siècle)». Societat d'Onòmastica. Llengua, dialecte i frontera al nord del país, Barcelona-Perpiñán, Societat d'Onomàstica-Presses universitaires de Perpignan, 2022, p. 29-45.

Chareille, Pascal, «Methodological Problems in a Quantitative Approach to Changes in Naming», en Beech, G. et al., Personal Names Studies of Medieval Europe: Social Identity and Familial Structures. Kalamazoo, Medieval Institute Publications, Western Michigan University, 2002, pp. 15-31.

Cursente, Benoît, «Aspects de la “révolution anthroponymique” dans le Midi de la France (début xie-début xiiie siècle)», en Bourin, M. et al., L’Anthroponymie: document de l’histoire sociale des mondes méditerranéens médiévaux: actes du colloque international organisé par l’École Française de Rome, avec le concours du GDR 955 du CNRS «Genèse médiévale de l’anthroponymie moderne», Roma, 6-8 octobre 1994. Rome, École Française de Rome, 1996, pp. 41-62.

Cursente, Benoît, «The French Midi Reflected in Personal Names», en Beech, G. et al. (coords.), Personal Names Studies of Medieval Europe. Kalamazoo, Western Michigan University, 2002, pp. 87-97.

Duffaut, Henri, «Recherches historiques sur les prénoms en Languedoc». Annales du Midi, 46 (1900), pp. 180-193.

Emery, Richard, «Use of Surname in Study of Medieval Economic History». Medievalia et Humanistica 7 (1952), pp. 43-50.

Feliu, Gaspar, «Aspectes de la formació del feudalisme a Catalunya». Recerques 41(2000) pp. 177-220.

Giunta, Alexandre, Les Francos dans la vallée de l’Ebre (XIe-XIIe siècles). Toulouse, Presses Universitaires du Midi, 2017.

Goody, Jack, La familia europea: ensayo histórico-antropológico. Barcelona, Crítica, 2001.

Goody, Jack, La evolución de la familia y el matrimonio. València, Publicacions de la Universitat de València, 2009.

Guerreau-Jalabert, Anita, «El sistema de parentesco medieval: sus formas (real/espiritual) y su dependencia con respecto a la organización del espacio», en Reyna Pastor (comp.) Relaciones de poder, de producción y parentesco en la Edad Media y Moderna. Aproximación a su estudio. Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1900, pp. 85-105.

Guinot Rodríguez, Enric, Els fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval. València: Tres i Quatre, 1999.

Guinot Rodríguez, Enric, «La antroponimia como indicador de repoblación en el sur de la Corona de Aragón (siglo xiii)», en Bourin, M. y Martínez Sopena, P. (eds.), Anthroponymie et Migrations dans la Chrétienté Médiévale. Madrid, Casa de Velázquez, 2010, pp. 195-211.

Kedar, Benjamin, «Toponymic Surnames as Evidence of Origin: some Medieval Views». Viator. Medieval and Renaissance Studies, 4, (1973), pp. 123-130.

Laliena Corbera, Carlos, «Los sistemas antroponímicos en Aragón durante los siglos XI y XII», en Martínez Sopena, P. (coord.), Antroponimia y Sociedad. Sistemas de identificación hispanocristianos en los siglos IX a XIII. Santiago de Compostela y Valladolid, Universidad de Santiago de Compostela y universidad de Valladolid, 1995, pp. 297-326.

Laliena Corbera, Carlos, «Personal Names, Immigration, and Cultural Change: Francos and Muslims in the Medieval Crown of Aragon», en Beech, G. et al. (coords.), Personal Names Studies of Medieval Europe. Social Identity and Familial Structures. Kalamazoo, Western Michigan University, 2002, pp. 121-131.

Laliena Corbera, Carlos, «Baisse démographique et stabilisation sociale et géographique des populations rurales au sud de l’Aragon (xive-xve siècles)», en Martínez Sopena, P. y Bourin, M. (coord.), Anthroponymie et Migrations dans la Chrétienté Médiévale. Madrid, Casa de Velázquez, 2010, pp. 337-347.

Le Jan, Régine, «Personal Names and the Transformation of Kinship in Early Medieval Society (Sixth to Tenth Centuries)», en Beech, G. et al., Personal Names Studies of Medieval Europe. Social Identity and Familial Structures. Kalamazoo, Western Michigan University, 2002, pp. 31-53.

López, Roberto, «Concerning Surnames and Places of Origin». Medievalia et Humanistica, 8 (1955), pp. 6-16.

Martin, Jean-Marie, «Personal Names and Family Structure in Medieval Southern Italy and Sicily», en Beech, G. et al. (coord.), Personal Names Studies of Medieval Europe: Social Identity and Familial Structures. Kalamazoo, Medieval Institute Publications, Western Michigan University, 2002, pp. 109-121.

Martínez Sopena, Pascual, Antroponimia y sociedad. Sistemas de identificación hispano-cristianos en los siglos IX a XIII. Santiago de Compostela y Valladolid, Universidades de Santiago de Compostela y Valladolid, 1995.

Martínez Sopena, Pascual, «Les francos dans les villes du chemin de Saint-Jacques au Moyen Âge», en Menjot, D. y Pinol, J-L. (eds.), Les immigrants et la ville. Insertion, intégration, discrimination (XIIe-XXe siècles). París: Éditions l’Hamattan, 1996, pp. 9-25.

Martínez Sopena, Pascual, «Los francos en la España de los siglos XI al XIII», en Vaca, A. (ed.), Minorías y migraciones en la historia. Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2004, pp. 25-66.

Martínez Sopena, Pascual, Anthroponymie et Migrations dans la Chrétienté Médiévale. Madrid, Casa de Velázquez, 2010.

Martínez i Teixidó, Lídia, «La antroponimia nobiliaria del condado del Pallars en los siglos XI y XII», en Martínez Sopena, P. (ed.), Antroponimia y sociedad. Sistemas de identificación hispano-cristianos en los siglos ix a xiii. Santiago de Compostela y Valladolid, Universidades de Santiago de Compostela y Valladolid, 1995, pp. 327-350.

Mas Forners, Antoni, «Ideologia, topònims i llinatges. Algunes consideracions sobre l’ús de la Toponomàstica i de l’etimologia com a font per l’estudi de l’origen dels “repobladors” de Mallorca (segles XIII i XIV)». Mayurqa, 26 (2000), pp. 123-143.

Mas Forners, Antoni, «L’onomàstica com a mitjà per a l’estudi de l’origen dels colons de Mallorca en el segle XIII». XVI Jornada d’Antroponímia i Toponímia. Binissalem, 2003. Palma de Mallorca, Universitat de les Illes Balears, 2005, pp. 65-103.

Menant, François, «What Were People Called in Communal Italy?», en Beech, G. et al. (coord.), Personal Names Studies of Medieval Europe: Social Identity and Familial Structures. Kalamazoo, Medieval Institute Publications, Western Michigan University, 2002, pp. 97-108.

Michaëlsson, Karl, Études sur les noms de personne français d’après les rôles de taille parisiens (rôles de 1292, 1296-1300, 1313). Uppsala, A.-B. Lundequistska Bokhandeln, 1927.

Mitterauer, Michael, Ahnen und Heilige. Namengebung in der europäischen Geschichte. Munich, C.H. Beck, 1993, capítulo 7.

Mitterauer, Michael, ¿Por qué Europa? Fundamentos medievales de un camino singular. Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2008.

Moran Ocerinjauregui, Josep, «L’antroponímia catalana l’any mil», en Actes del Congrés internacional Gerbert d’Orlhac, 1999, pp. 515-525.

Moreu-Rey, Enric, «Consideracions sobre l’antroponímia dels segles X i XI». Estudis de llengua i literatura catalanes. X Miscel·lània Antoni M. badia i Margarit, 3 (1985), pp. 5-44.

Niles, Philip, «Baptism and the Naming of Children in Late Medieval England», en Postles, D. y Rosenthal, J. (eds.), Studies on the Personal Name in Later Medieval England and Wales. Kalamazoo, Medieval Institute Publications Western Michigan Universisty, 2006, pp. 147-157.

Pacheco Catalán, Núria, Ut sis stator et habitator. La colonización feudal de la Catalunya Nova: la inmigración occitana (siglos XII-XIII), tesis doctoral defendida en la Universitat Autònoma de Barcelona, 2021.

Papell i Tardiu, Joan, Diplomtari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975 - 1225), 2 vols. Barcelona, Fundació Noguera, 2005.

To Figueras, Lluís, «Antroponimia de los condados catalanes (Barcelona, Girona y Osona, siglos X-XIII)», en Martínez Sopena, P. (ed.), Antroponimia y sociedad. Sistemas de identificación hispano-cristianos en los siglos ix a xiii. Santiago de Compostela y Valladolid, Universidades de Santiago de Compostela y Valladolid, 1995, pp. 371-394.

To Figueras, Lluís, Família i hereu a la Catalunya nord-oriental (segles X-XIII). Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.

To Figueras, Lluís, «Personal Naming and Structures of Kinship in the Medieval Spanish Peasantry », en Beech, G. et al. (coord.), Personal Names Studies of Medieval Europe: Social Identity and Familial Structures. Kalamazoo, Medieval Institute Publications, Western Michigan University, 2002, pp. 53-67.

To Figueras, Lluís et al., «De la montagne à la mer ? Anthroponymie et migrations dans les comtés Catalans aux ixe et xe siècles», en Martínez Sopena, P. (ed.), Anthroponymie et Migrations dans la Chrétienté Médiévale. Madrid, Casa de Velázquez, 2010, pp. 123-165.

Virgili Colet, Antoni, Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193). Barcelona, Fundació Noguera, 1997.

Virgili Colet, Antoni, «Els aragonesos en la conquesta del Baix Ebre (1148-1212)». Recerques, 62 (2011), pp. 37-68.

Zimmermann, Michel, «Les débuts de la “révolution anthroponymique” en Catalogne (Xe-XIIe siècles)». Annales du Midi, 189-190 (102) (1990), pp. 289-308.

Publicado
2023-07-21
Cómo citar
Pacheco Catalán, Núria. 2023. «Dime Cómo Te Llamas Y Te Diré De Dónde Vienes. La Revolución Antroponímica Y Sus Posibilidades Para El Estudio De Las Migraciones Medievale»s. Cuadernos Del CEMYR, n.º 31 (julio), 529-47. https://doi.org/10.25145/j.cemyr.2023.31.22.
Sección
Artículos