La ganadería en la baronía de Escornalbou, arzobispado de Tarragona (siglos XII-XV)

Ramón Sarobe Huesca

doi:10.25145/j.cemyr.2022.30.09

Ramón Sarobe Huesca Universitat Autònoma de Barcelona, España https://orcid.org/0000-0003-2099-3567

DOI: https://doi.org/10.25145/j.cemyr.2022.30.09

Palabras clave: canónicas agustinianas, Tarragona, Escornalbou, ganadería, animales

Resumen

Este artículo se aproxima a las actividades ganaderas en la baronía de Escornalbou (Catalunya, comarca del Baix Camp y municipio de Riudecanyes) durante los siglos bajomedievales. Después de hacer un breve resumen de la poco conocida historia y características de la canónica y baronía de Escornalbou, se enumeran los principales apoyos sobre los que se basaba la ganadería: La protección otorgada por los emprius, la proximidad a la ciudad de Tarragona, el crédito en operaciones de compra, así como también las infraestructuras. Más adelante, son tratados los tipos de animales presentes en la documentación y las características de su explotación. Los canónigos de Escornalbou no se interesaron por los rebaños, pero los hombres de su baronía los consideraron un negocio que procuraron explotar con el único límite de sus capacidades económicas.

Citas

Altisent, Agustí, Història de Poblet, l’Espluga de Francolí, Abadia de Poblet, 1974.

Baiges Jardí, Ignasi, et al., Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV, 4 vols, Barcelona, Fundació Noguera, 2010.

Banegas López, Ramon Agustí, L’aprovisionament de carn a Barcelona durant els segles XIV i XV, tesis doctoral, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2007.

Bastardas, Joan, Usatges de Barcelona. El codi a mitjan segle XII, Barcelona, Fundació Noguera, 1991.

Blanch, Jaume, Arxiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona, Tarragona, Diputació Provincial de Tarragona, 1985.

Bofarull i Mascaró, Próspero de, et al. [eds.], Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, 41 vols, Barcelona, Establecimiento litográfico y tipográfico de José Eusebio Montfort, 1847-1910.

Bonet i Donato, Maria, "La feudalització de Tarragona", en Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, èp. V, 16, 1994, pp. 211-239.

Boquer i Pubill, Sílvia, "Història de la investigació de l'Edat del Bronze al Baix Camp", en Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 13 (1991), pp. 37-54.

Brumont, Francis [dir.], Prés et pâtures: En Europe Occidentale, Toulouse, Presses universitaires du Midi, 2008.

Clemente Ramos, Julián [ed.], El medio natural en la España medieval. Actas del I Congreso sobre ecohistoria e historia medieval, Cáceres, Universidad de Extremadura.

DD. AA. Els Castells Catalans, IV, Barcelona, Rafael Dalmau, 1973.

Domènech, Jaume, Carta escrita a un cavaller d'esta ciutat, en la qual conté la manera y modo de tot lo succehit en lo Presidi de Escornalbou, Barcelona, Viuda de Matheutat, 1646.

Durán Gudiol, Antonio, Historia de Alquézar, Zaragoza, Guara Editorial, 1979.

Fernández Mier, Margarita y Quirós Castillo, Juan Antonio, “El aprovechamiento de los espacios comunales en el noroeste de la Península Ibérica entre el período romano y medieval”, en Il Capitale culturale. Studies on the Value of Cultural Heritage, 12, pp. 689-717.

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “Boscos i deveses a la Corona catalano-aragonesa (s. XIV-XV)”, en Anuario de Estudios Medievales, 20, 1990, pp. 485-539.

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “Les pastures i la ramaderia a la Governació d’Oriola”, en Miscel·lània de Textos Medievals, 7, 1994, pp. 79-139.

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, “Emprius i béns comunals a l’Edat Mitjana”, en Busqueta, Joan Josep, y Vicedo, Enric [eds.], Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània: Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Lleida, Institut d’Estudis Ilercencs, 1996, pp. 33-65.

Font i Rius, Josep Maria, Cartas de población y franquicia de Cataluña, 3 vols, Madrid - Barcelona: CSIC, 1969-1983.

Fort Cañellas, Maria Rosa, “Textos antiguos del Archivo Histórico de Fraga (s. XVI): transcripción y notas lingüísticas”, en Archivo de filología aragonesa, 59-60, 2002-2004, pp. 1253-1264.

García Oliva, María Dolores, “Conflictos en torno a las tierras comunales en el término de Plasencia hacia finales de la Edad Media”, en Espacio, tiempo y forma. Serie III Historia Medieval, 30, 2017, pp. 359-385.

Gerbert, Marie-Claude, "Les Ordres militaires et l’élevage dans l’Espagne médiévale (juqu’à la fin du XVe siècle", en Flaran, 6, 1984, pp. 79-105.

Gort i Juanpere, Ezequiel, La cambreria de la Seu de Tarragona. Segles XII i XIII, Reus, Associació d’Estudis Reusencs, 1990.

Gort i Oliver, Jordina, Eduard Toda i Güell. Ideologia i escriptura (1854-1941), tesis doctoral, Barcelona, Universidad de Barcelona, 2012.

Laffont, Pierre-Yves [dir.], Transhumance et estivage en Occident: Des origines aux enjeux actuals, Toulouse, Presses universitaires du Midi, 2006.

Maristany i Tió, Carles, "Toponímia de Vilanova d'Escornalbou i el seu Terme Municipal", en Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV [ed.], Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària, III, Tarragona, Diputació de Tarragona, 1982, pp. 9-178.

Maristany i Tió, Carles, La baronia d’Escornalbou en el segle XVII, Reus, Associació d’Estudis Reusencs, 2008.

Martí Mayor, José, “Contribución de los franciscanos al desarrollo espiritual de Cataluña. Monasterio de San Miguel de Escornalbou”, en Revista Franciscana, 1963, pp. 3-17.

Martí Mayor, José, “Escornalbou. Colegio-seminario de misiones de propaganda fide (1686-1835)”, en Archivo Ibero-americano. Estudios históricos sobre la Orden Franciscana en España y sus misiones, XLII, 1982, pp. 293-342.

Martí Mayor, José, “El Ms. 4-001 de los franciscanos recoletos catalanes de Escornalbou (1580-1686)”, en Archivo Ibero-americano. Estudios históricos sobre la Orden Franciscana en España y sus misiones, LI, 1991, pp. 177-200.

Martín Fàbrega, Maria Rosa, "La ramaderia a l’època de Pere el Cerimoniós (1373-1386) vista a través de les llicències de Marca", en Acta històrica et archaeologica Mediaevalia, 23/24, 2002-2003, pp. 353-364.

Martín Gutiérrez, Emilio, Paisajes, ganadería y medio ambiente en las comarcas gaditanas, siglos XII al XVI, Cádiz, Universidad de Cádiz, 2015.

Martínez i Elcacho, Albert, "Pro crosis argenti". La plata al Comtat de les Muntanyes de Prades i baronia de Entença en època del comte Pere (1342-1358): regulació, gestió i rendiment de les mines de Falset, tesis doctoral, Lleida, Universitat de Lleida, 2014.

Morelló Baget, Jordi, "La Comuna del Camp de Tarragona: Un model (singular?) d'associacionisme intercomunitari", en Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 36-37, 2014-2015, pp. 199-248.

Morelló Baget, Jordi, "El fogatjament del 1414 als pobles de la Comuna del Camp de Tarragona", en Miscel·lània de textos medievals, 7, 1994, pp. 591-628.

Morelló Baget, Jordi, Estudi sobre la gènesi d'un senyoriu camptarragoní: Riudoms i el seu terme, des dels orígens fins a mitjan segle XIV, Autoed. digital, 2018.

Papell Tardiu, Joan, "L’economia ramadera del monestir de Santes Creus a finals del segle XII", en Historia et documenta, I, 1994, pp. 41-55.

Papió, Joan, La història de Escornalbou, Valls, Generalitat de Catalunya, 1987.

Pascua Echegaray, Esther, Señores del paisaje. Ganadería y recursos naturales en Aragón, siglos XII-XVII, Valencia, Universitat de València, 2012.

Piedrahita, Elena, La cocina de la Corona de Aragón en la época medieval, Zaragoza, Imprenta provincial de Zaragoza, 2012.

Piquer i Jover, Joan Josep, "Cartulari de Vallbona (1157-1665)", en Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 37, 1977-1978, pp. 67-109.

Piquer i Jover, Joan Josep, La baronia de Vallbona (Notes d’estudi), Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, 1981.

Pladevall i Font, Antoni y Català Roca, Francesc, Els monestirs catalans, Barcelona, Edicions Destino, 1970.

Pons i Guri, Josep Maria, "Un fogatjament desconegut de l'any 1358", en Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 30, 1964, pp. 323-498.

Puigferrat i Oliva, Carles, "Castell d'Escornalbou", en Pladevall i Font, Antoni, [dir.], Catalunya Romànica, XXI, 1995, pp. 240-241.

Rao, Ricardo, Comunia. Le risorse collettive en el Piemonte comunale, Milán, Il Filarete, 2008.

Riera i Melis, Antoni, "El comerç d’articles agropecuaris entre Catalunya i els districtes pirinencs del regne de Mallorca durant la primera meitat del segle XIV", en Acta històrica et archaeologica Mediaevalia, 26, 2005, pp. 367-378.

Rodríguez de Gracia, Hilario, “Las tierras arzobispales en el adelantamiento de Cazorla”, en Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 176-2, 2000, pp. 995-1042.

Romero Tallafigo, Manuel, y Palet Plaja, Maria Teresa, Les nostres arrels. Documents de la baronia d’Entença: Vandellòs, Coll de Balaguer i de l’Hospitalet de l’Infant, Tarragona, Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 2014.

Royo Pérez, Vicent, "Los espacios comunales en las montañas septentrionales del reino de Valencia (siglos XIII-XVI)", en Aragón el a Edad Media, 31, 2020, pp. 255-294.

Sabaté, Flocel, Història de Lleida, 2, Alta edat mitjana, Lleida, Pagès editors, 2003.

Sales i Favà, Lluís, Custodiar, pasturar i engreixar. Els inicis de la ramaderia comercial al massís de les Gavarres (s. XIV), XXVI Premi Joan Xirgo, 2016, https://www.gavarres.cat/uploads/imagenes/62-img-url1578472500.pdf; consultado el 31 de octubre de 2022).

Sales i Favà, Lluís, "Mercado ganadero y estratificación social en el medio rural catalán (siglo XIV)", en Historia Agraria, 87, 2022, pp. 1-31.

Sales i Favà, Lluís, “L’Apicultura pagesa a l’Edat Mitjana. Apunts per a una recerca”, en Mestall, Butlletí de l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2022, pp. 30-32.

Sarobe i Huesca, Ramon, "El llibre de notes de Pere Vallès sobre la carnisseria de Sant Cugat", en Gausac, 52-53, 2019-2020, pp. 213-230.

Serra Vilaró, Joan, Escornalbou Prehistòrich, S.L., S.E., 1925.

Toda i Güell, Eduard, Història d'Escornalbou, Reus, Edicions del Centre de Lectura, reed. 1984.

Villanueva, Jaime, Viage literario a las iglesias de España, XX, Madrid, Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1851.

Virgili i Colet, Antoni, "L'ocupació de Tarragona i la colonització del Camp", en Pladevall i Font, Antoni [dir.], Catalunya Romànica, XXI, 1995, pp. 28-31.

Virgili i Colet, Antoni, "Els conqueridors de mitjan segle XII: Com aprenen a ser-ho", en Barceló, Miquel, et al. [eds.], El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, València, Universitat de València, 2003, p. 253-292.

Virgili i Colet, Antoni, "L’economia monacal. Treball i renda feudal en els monestirs cistercencs", en Actes del primer curs-simposi sobre el monaquisme cistercenc. El Cister: poder i espiritualitat (1150-1250), Santes Creus, Arxiu Bibliogràfic, 2005, p. 75-97.

Virgili i Colet, Antoni, y Rovira Rafecas, Montserrat, "La colonització feudal del Camp de Tarragona: dels castra a les viles noves (s. XIII). Connexions amb Tortosa", en Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona [coord.], La repoblació del Camp de Tarragona. Estat de la qüestió, Tarragona, Silva Editorial, 2018, pp. 127-153.